Quaderna
Contacte Vimeo

El paradigma de la quaderna

Els principis i l'actuació de Quaderna es basen en la teoria d'un sistema:
el paradigma de la quaderna.

Qualsevol organització, com una embarcació, té una quaderna —una estructura— que li dóna forma i que la reforça. El “paradigma de la quaderna” parteix de l’assimilació de l’estructura d’una organització, d’una comunitat, d’un projecte, al procés de construcció d’una barca: les quadernes, com cadascuna de les parts que constitueixen l’embarcació, són imprescindibles per a la seva existència.

Imatge Quaderna

La missió de Quaderna és acompanyar les persones, les organitzacions i els entorns institucionals en la seva presa de decisions, ajudant a passar de la reflexió teòrica a l’acció pràctica, per a construir una societat de qualitat, compromesa, responsable. Per a fer això, Quaderna segueix els principis d’aquest paradigma, sustentat en 4 fonaments o parts:

  1. Les quadernes: la sostenibilitat i la comunitat
  2. La quilla: les institucions i les organitzacions
  3. La proa: la planificació estratègica
  4. La popa: la governança i els lideratges

Imatge Quaderna

1. LES QUADERNES

La base conceptual del nostre paradigma està sustentada per les quadernes que van de proa a popa. La banda d’estribord forma l’eix de la sostenibilitat, la de babord és l’eix de la comunitat.

EIX DE LA SOSTENIBILITAT (estribord)

La sostenibilitat es basa en la confluència de tres dimensions: ambiental, econòmica i social. La visió plural i diversa de la sostenibilitat ens remet també a la dimensió institucional, cultural o espiritual de les comunitats humanes.

Imatge Quaderna

No es pot parlar autènticament de desenvolupament si no proporciona dignitat a les persones i no és perdurable en el temps. El Desenvolupament Humà Sostenible és la confluència de dues idees-força:

  • que cal garantir l’extensió d’una qualitat de vida digna a tota la humanitat —el desenvolupament humà;
  • que l’economia ha d’integrar-se amb la justícia social i la protecció dels valors ambientals —el desenvolupament sostenible.

La responsabilitat social corporativa és la cultura i pràctica implantada en una organització per la qual aquesta incorpora a les seves decisions i a la seva manera de treballar un sentiment de plena implicació en la societat en què opera, al mateix temps que respecta i promou els valors ètics en la relació amb les persones i el medi.

EIX DE LA COMUNITAT (babord)

En el món d’avui, la interrelació entre allò públic i privat i l’aparició del tercer sector —les organitzacions no lucratives— és estratègica per al bon govern de la societat. Una societat de qualitat ho serà en la mesura en què les seves institucions i organitzacions apleguin esforços en la planificació i la gestió estratègiques dels afers públics. L’eficàcia i la legitimitat de l’acció pública ja no depenen només de l’acció de govern sinó de la qualitat de les interaccions entre els diferents nivells de govern i de la capacitat per a la creació i gestió de xarxes que combinin tant l’eix d’escala —de local a global— com l’eix de sector —de públic a privat.

Imatge Quaderna

2. LA QUILLA

LES INSTITUCIONS I LES ORGANITZACIONS

La columna vertebral, l’espinada d’una societat se sustenta en el seu capital humà i social, les seves institucions i organitzacions. De la mateixa manera, la quilla és l’espinada de la barca damunt la qual es fixen les quadernes i les demés parts que la constitueixen.

Les institucions estructuren la societat, articulen la interacció entre els actors socials, pauten les expectatives i els comportaments dels individus i les organitzacions, fomenten la participació política i la integració social. Les organitzacions són un conjunt de recursos humans, econòmics i tècnics que adopten una determinada estructura i un determinat funcionament per a la consecució d’uns objectius comuns.

El conjunt d’institucions formals i informals d’una societat configuren el seu capital social o cultura cívica: un conjunt d’elements que porten a l’equitat, la cohesió, la solidaritat i la cooperació entre les persones a través d’actuacions i recursos col·lectius. La confiança, la reciprocitat i el sentit de pertinença a una comunitat són, doncs, fonamentals per a l’existència d’aquest capital. El capital social i la cultura estan íntimament vinculats. La cultura és una part rellevant del capital social en la mesura que suporta la identitat. Per tant, el desenvolupament cultural s’ha d’entendre com una finalitat pròpia de qualsevol societat, perquè l’enriquiment espiritual dels seus membres li dóna cohesió i capacitat de resposta.

Imatge Quaderna

3. LA PROA

LA PLANIFICACIÓ ESTRATÈGICA

La planificació estratègica, la visió, la missió, és l’horitzó de qualsevol organització, projecte o comunitat. És la seva proa.

La planificació té una finalitat clara: determinar l’actuació d’un conjunt d’actors per tal d’assolir uns determinats objectius que permeten superar problemes o aprofitar oportunitats. Planificar exigeix unes determinades actituds i unes determinades habilitats per part d’aquells que participen en el procés. La planificació no es pot concebre com un manual d’instruccions tancat que s’ha de seguir fil per randa, sense cap mena de flexibilitat. Ben altrament, la complexitat de la majoria de temàtiques sotmeses a planificació hi introdueix un nivell d’incertesa que obliga a prendre decisions correctores o reorientadores. Aquestes decisions —pròpies de la gestió— també s’han de fonamentar en el pensament estratègic. Per això la gestió també ha de ser estratègica, perquè sinó la planificació estratègica pot acabar essent completament inútil.

Imatge Quaderna

4. LA POPA

LA GOVERNANÇA I ELS LIDERATGES

La governança, el bon govern, i els lideratges permeten orientar les societats i les organitzacions cap al seu horitzó, i conduir-les a bon port. El bon pilot governa el timó de la barca des de la popa cap al rumb adequat.

La governança fa referència als processos de presa de decisions sobre els afers col·lectius i pressuposa un estil de govern innovador. És el sistema de regles formals i informals que estableixen les pautes d’interacció i cooperació entre actors en el procés de presa de decisions. Per això, un bon esquema de governança requereix que la societat tingui un cert nivell de capital social i de cultura cívica per a millorar l’acció i la coordinació col·lectives. I depèn, també, dels lideratges perquè una estratègia d’enfortiment de la governança exigeix l’aparició de lideratges polítics, econòmics i socials, capaços d’articular-la. Aquest lideratge no només transforma estructures, també ens eleva moralment i ens empeny a descobrir i aprendre les noves competències, actituds i valors. L’èxit de les societats avançades es deu a la seva capacitat d’evolucionar institucionalment per adaptar-se als canvis continus.

Imatge Quaderna

Les imatges són extretes del llibre d'Emerencià Roig "La pesca a Catalunya"; Editorial Barcino, 1927.